Seminari: "Joves i xarxes socials" - 16 juny 2010 a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

El dimecres 16 de juny de 10h30 a 15h30 a la Factoria Jove de Can Massallera, 8 tècniques del Programa Joventut de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat es van engolfar en l’ús de les xarxes socials per part dels/de les joves i van descobrir eines i estratègies per la dinamització virtual de les xarxes juvenils

El seminari es va dividir en tres parts:
 una introducció teòrica amb estadístiques sobre l’ús de les xarxes socials al món i per part dels joves en Espanya
 una part de consulta amb un anàlisi de l’ús de les eines existents i unes possibles estratègies de dinamització
 una part més pràctica on es va descobrir unes aplicacions web 2.0 útils per l’avaluació de programes de Joventut

 veure la presentació

Estadístiques: ús global de les xarxes socials

Per explicar l’importància del fenomen, la professora Lize De Clercq primer va ensenyar unes estadístiques sobre l’ús de les xarxes socials en el món i en Espanya. A nivell mundial, Facebook és la xarxa social líder en 85% dels països i cada any sembra guanyar pes [1]. Al desembre 2009, Facebook ja compte amb 109,9 milions de visitants únics al mes, moltes més que per exemple Myspace (50 milions), Twitter (18,1 milions) i LinkedIn (10 milions). De totes les hores que els/les internautes dediquen a internet, dediquen més hores a Facebook (6h24) que a qualsevol altra pàgina web amb moltes visites, com ara Google (1h40) i Yahoo (2h56).

En total, les hores que la població mundial dedica a les xarxes socials ha augmentat un 82% entre desembre 2008 i desembre 2009, i Espanya és el cinquè país al món que més hores dedica a les xarxes socials: una mitjana de 5,5 hores al mes per persona [2]! A nivell europeu, Espanya és el tercer país que més consumeix les xarxes socials en internet, amb una dedicació de 20% de totes les hores en internet i 77% dels/de les internautes que les utilitzen habitualment [3].

Estadístiques: joves i xarxes socials en Espanya

Un estudi de la Fundación Pfizer [4] ens dóna dades sobre l’ús de les xarxes socials dels joves d’Espanya. La mostra és de 1000 joves d’entre 11 i 20 anys, que pertanyen per un 67% a la classe social mitjana-alta. 98,1% utilitza internet i 92,8% fan ús d’alguna de les xarxes socials, les més populars són: Tuenti (69%), Messenger (68,4%) i YouTube (49,6%). Només 32,9% dels joves d’entre 11 i 20 anys utilitza Facebook, però entre 17 a 20 anys aquesta cifra arriba a ser un 45,9%.

L’ús massiu de les xarxes socials per part dels joves és un fenomen bastant recent. Al setembre 2009, 22,8% dels joves havia arribat a les xarxes només des de fa 6 mesos i 31% des d’entre 6 mesos i un any. 48,8% es connecta tots els dies i 28,8% 2 o 3 vegades a la setmana. La majoria (80,8%) s’ha creat un perfil propi, però és important saber que encara que tots els joves diuen que utilitzen les xarxes, no tots ho fan des del seu perfil personal. El 70,6% dels joves està connectat amb més de 40 ’amics’, amb una mitjana de 116 amics.

Què fan els joves en les xarxes socials? Segons un estudi fet entre 1095 joves d’entre 12 i 16 anys [5], comparteixen i pugen fotos, comenten fotos dels amics i els envien missatges privats. A diferència dels adults, quan arriben a casa utilitzen les xarxes socials per continuar a relacionar-se amb amics que acaben de veure en persona. Valoren les xarxes socials de manera molt positiva, perquè les permeten estar en contacte tant amb amics que veuen amb freqüència com amb amics que poques vegades veuen en persona, i perquè els permeten de fer plans amb els amics. Poder compartir o intercanviar continguts o informar-se de les coses no són motius perquè els i les joves indiquen les xarxes socials com a molt útils. Mentre que 91% valora les xarxes socials com una cosa (molt) positiva, només 52,9% dels seus pares ho veu positiu, i 31,3% dels pares valora les xarxes socials com una cosa (molt) negativa.

Mites sobre l’ús de les xarxes socials per part dels joves

 Primer mite: "Poden caure fàcilment en mans de pedòfils"
Només un 7% de joves d’entre 12 i 16 anys agrega a desconeguts com amics i només 6,6% ha quedat alguna vegada amb un/a desconegut/da, el què en 87% dels casos ha segut una experiència positiva. Dels joves d’entre 11 i 20 anys només un 4,2% va entrar en contacte amb altres persones o es va sentir sotjat per un adult. Només 0,7% va sofrir un assetjament sexual. - Segon mite: "Suspenen a causa de les xarxes socials"
Dels joves d’entre 12 i 16 anys que diuen fer un ús ampli de les xarxes 36% aprova totes les assignatures, mentre que 19% suspèn 1 o 2 assignatures.
 Tercer mite: "Ja no surten de casa per veure els amics"
Si tenen opció entre diferents tipus d’oci, 72,5% dels joves d’entre 12 i 16 anys escull com a primera opció "sortir amb els amics", 8,5% "mirar la tele" i 6,5% "estar amb en Messenger". Només 2,8% prefereix "estar en les xarxes socials" com la primera opció. 85,4% respon "Mai" a la opció "A vegades deixo de sortir amb amics per estar connectat amb amics en alguna xarxa social"

Estratègies de dinamització virtual juvenil

Fase de conscienciació:
 Trencar la mala fama (són focs de perill, fan perdre el temps, substitueixen relacions del "món real",...) que tenen les xarxes socials amb els adults (pares/mares, responsables polítics, tècnics, educadors,...), provocat pel desconeixement d’una tecnologia que no entenen, i alimentat pels mitjans de comunicació.
 Identificar les xarxes socials virtuals com una prolongació de les xarxes socials presencials, on les activitats no són molt diferents que a la vida anomenada "real": parlar, jugar, veure fotos i vídeos, xafardejar, organitzar festes, quedar amb els amics, conèixer gent, donar i rebre informació sobre temes diferents...
 Valorar les xarxes socials virtuals com instruments de socialització, que milloren l’autoestima i les habilitats socials de manera molt similar al que fan les experiències en grups presencials (gestionant la imatge personal, acceptant feedback sobre les seves conductes, perfeccionant la seva expressió personal davant el grup...) [6], sobretot en el moment de l’adolescència que es caracteritza per l’inseguretat.
 Valorar les xarxes socials virtuals com espais d’oci virtual, on els/les joves es volen passar bé, rient, parlant... Per això les notícies o vídeos amb més impacte social seran creades per algú com ells/elles, comunicat amb sentit d’humor i senzillesa.

Fase d’acció: [7]
 Buscar a persones de referència (educadors/es, professors/es, monitors/es de colònies, dinamitzadors/es de programes d’aventura,...) que ja estan en contacte presencial amb els joves i seran convidats i acceptats per part dels joves per compartir i participar també en les seves xarxes virtuals.
 Capacitar-les digitalment amb les competències necessàries per utilitzar i entendre els nous llenguatges virtuals i convertir-les en bons/es dinamitzadors/es virtuals.
 Encarregar al/a la dinamitzador/a virtual de conèixer de forma més directe les inquietuds i desitjos dels joves, per tal d’encertar amb informació comunicativa que agrada o interesa als joves.
 Crear productes comunicatives intel·ligents (imatges, vídeos, còmics, guies,...) que aporten una nova visió i puguin ser distribuits per les xarxes socials virtuals
 Digitalitzar tota la informació en els diferents punts d’informació juvenil: crear vídeos, butlletins, tríptics i llibres electrònics,...
 Crear nous canals de comunicació i millorar els/les existents: crear foros, enquestes, formularis, wikis, blogs i esdeveniments i enllaçar tot amb les xarxes socials, comunicar per butlletí electrònic, per sms,...
 Capacitar digitalment a tots els/les tècnics/tècniques de Joventut per crear i participar en les xarxes socials virtuals i les noves vies de comunicació