Taller: "Ciberfeminisme 2.0" - 17 març 2010 a l’Ajuntament de Terrassa

[sommaire] El dimarts 17 de març va tenir lloc la primera sessió del cicle de tallers Ciberfeminisme, web 2.0 i xarxes socials que organitza la Regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa en el marc d’un extens programa d’activitats al voltant del 8 de març que s’agrupen sota el lema "Comunicació i Gènere", i que imparteixen Eva Cruells (Alia, Associació Cultural de Dones per a la Recerca i Acció) i Lize De Clercq (Ecléctica DV). Les dones participants van conèixer les pràctiques (ciber)feministes i van analitzar què fan les dones a internet i com utilitzen la web 2.0 per a la transformació social.

Introducció

La sessió va començar amb unes paraules de benvinguda per part de Fabiola Gil i Jiménez, Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa. En total es van inscriure 13 dones, majoritàriament provinents de les associacions de dones de Terrassa.

Les seves motivacions per seguir el curs són: posar-se al dia per saber moure’s millor per internet - aprendre a fer un bloc i com enfocar i alimentar - millorar les seves capacitats en TIC en general i en comunicació per internet - com buscar de manera més eficaç per internet i filtrar millor la informació que t’interessa - com treure profit de les xarxes socials - conèixer els recursos que existeixen i saber quin és l’ús que s’els hi pot donar

Ciberfeminisme

Eva Cruells, fundadora d’Alia, membre de donestech.net i cofundadora d’Eclèctica DV, va explicar que el feminisme ja qüestiona la relació entre les dones i les tecnologies des dels anys 70. El ciberfeminisme apareix com a terme a principis dels anys 90, quan les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) comencen a jugar un paper important a la vida diària, i investigar el poder jeràrquic entre homes i dones i les TIC es converteix en quelcom urgent.

Eva va explicar que la primera onada de ciberfeministes eren molt optimistes, perquè donaven la benvinguda al ciberespai com un nou espai desjerarquitzat, on es podia produir i distribuir informació «de manera horitzontal i teixint xarxes» i fer política feminista sense necessitat de passar per cap estructura que filtri les seves propostes (Sadie Plant, Zeros i Uns, 1997). A més, gràcies a la cibertecnologia les dones podien transcendir el cos biològic i redefinirse fora de les categories històriques del que significa ser dona (Donna Haraway, Manifest Cyborg, 1991).

El ciberfeminisme de la primera onada també es va identificar amb mètodes artístics per reinvindicar l’apropiació de les noves tecnologies per part de les dones. VNS Matrix (1991) ha estat la més provocadora en aquest sentit. Celebren la sort de ser nascudes dones en l’era digital amb expressions com «Xúpe’m el codi» [1] i «el clítoris és la línia directa cap a la matriu", explorant així la construcció de nous marcs socials i sexuals, i desenmascarant els mites que podrien allunyar les dones de l’alta tecnologia.

La segona onada de ciberfeministes neix a partir de la IV Conferència Mundial de Dones (Pequín 1995) amb noves xarxes com Porticodonne, Cybersolidaires, Penelopes, Witt-project, Ada-online, Famafrique, Rimaweb, Mujeres en Red, Espai de Dones de Pangea, Ciberdona, etc. Aquesta onada de «ciberfeminisme activista» és molt més polititzada i menys optimista. Constaten una gran desigualtat en l’accés i la producció de les TIC entre homes i dones, i observen la reproducció a internet de la corporització de la dona, fins a models de bellesa gairebé impossibles.

Web 2.0

Abans d’explorar les actuals possibilitats de les TIC per transformar la situació de les dones, Lize De Clercq va explicar que Internet ha canviat molt avui en dia, fins a tenir un nou nom: la «web 2.0», que sembla referir-se a una nova ’versió ’d’internet. Internet ja no és només una web per consultar informació, ja que ara la part interactiva està molt més desenvolupada. Si abans només els/les webmasters/webmistress introduïen continguts a la web, ara tothom pot publicar a internet.

Per què? Perquè internet ja no ens proposa només una sèrie de pàgines web per a llegir com el diari. Ara, amb el nostre navegador, podem accedir a una sèrie de programes i aplicacions que ens permeten publicar els nostres continguts a la web sense tenir coneixements tècnics. A més, no hem d’instalar-les al nostre ordinador, funcionen directament des del navegador, són gratuïtes i de molt fàcil ús.

Ciberfeminisimo 2.0

El ciberfeminisme 2.0 es podria definir com una tercera onada de ciberfeministes (de nou optimistes) en l’era de la web 2.0, on els espais i continguts a internet ja no estan dissenyats de manera privilegiada pels qui controlen la tècnica sinó pels qui tenen alguna cosa dir. Una situació que afavoreix especialment a les dones a les que històricament se les ha negat la veu. Blogs, wikis i xarxes socials són l’expressió més propera i accessible d’aquesta nova Internet horitzontal i cooperativa, ja que són eines que faciliten l’autonomia de les dones i grups de dones en l’ús de les TICs [2].

Col·lectius feministes com Mujeres en Red, Donestech, Radio Paca, Voces Gitanas, Adpc, Eclectic Tech Carnival, Genderchangers, Take back the tech, Scum Grrrls, Sexyshock, etc. són exemples de ciberfeministes que utilitzen els recursos de la web 2.0 per donar un impuls a la participació de les dones en la comunicació, en la representació de grups minoritaris i en la producció cultural feminista. A part d’evidenciar les noves possibilitats d’emancipació i representació a través de la blogosfera, també expressen una visió crítica cap a la web 2.0, sobretot en temes de privacitat, recursos de connectivitat i imposició de valors del mercat.

Amb aquest tercer cicle de tallers de formació en web 2.0 per a dones, també Eclèctica DV s’inscriu en aquesta tercera onada de ciberfeministes 2.0. Volem contribuir a reduir la nova bretxa digital que s’està obrint entre les que utilitzen la web 2.0 i les que encara estan a la web 1.0. A través de Planeta Eclèctica volem armar les dones per afrontar i gaudir del nou panorama de la web 2.0 i evitar i prevenir que noves formes de discriminació les enviï de nou cap a un mercat analògic, menys competitiu i off-line.